Alguns pensaran que el germen de la milionària franquícia de zombies de Capcom, La popular Resident Evil, Es troba en aquest altre títol, també obra de la nipona, encara que, per descomptat, cal fer la menció d'honor per al que molts entesos en la matèria és el veritable pare d'aquell gènere que va tenir el seu boom en l'era de les consoles de 32 bits i que a dia d'avui és dels més populars entre gamers.
Parlem sense dubte el mític Sol en la foscor de la gala Infogrames, Un títol que va veure la llum l'any 1992 i de què Capcom va prendre prestats algunes mecàniques i detalls, com la idea dels escenaris amb càmera fixa o un gameplay que sens dubte bevia de les aventures d'Edward Carnby. Però la història d'avui ens traslladarà fins a l'estimada 8 bits de la gran N i a l'any 1989.
En aquella època, la Nintendo -o Famicom a la terra de el sol naixent- era una màquina que havia adquirit una gran popularitat gràcies al seu extens catàleg i molts desenvolupadors de videojocs llançaven els seus títols gairebé en exclusiva per a aquesta consola. Capcom va ser un d'ells, nodrint a la consola de títols com Bionic Commando, Mega Man o Ghosts'n Goblins. Tot i el caràcter familiar de l'contingut dels jocs per a la Nintendo, Capcom es va sortir per la tangent en l'any que anteriorment us citava amb l'estrena en exclusiva de Dolça llar en NS.
Dolça llar va ser llançat com un videojoc de rol inspirat en una pel·lícula de terror japonesa de títol homònim -és més, el seu director, Kiyoshi Kurosawa, Va supervisar el desenvolupament del programa de Capcom-. La trama, a l'igual que a Resident Evil, Ens arrossegava fins a una fantasmagòrica estatge plena de perills i horrors: fa 30 anys, un famós artista anomenat Yamamura Ichirou, Va amagar diverses de les seves valuoses pintures en aquesta enorme mansió, abans de desaparèixer en misterioses circumstàncies. Un grup de cinc caçadors de tresors es disposen a accedir a la mansió i trobar les pintures darrere de fama i riquesa. No obstant això, dins de la mansió, els seus plans es torcen quan el fantasma d'una dona desconeguda se'ls apareix i els tanca dins sense oportunitat d'escapar. Des d'aquest moment, l'únic objectiu de el grup serà trobar una sortida de la mansió ... si aconsegueixen sobreviure als horrors que aguaiten a cada racó de les estades.
La història de Dolça llar té també el típic to cru de les llegendes japoneses: arribarà un moment en què els jugadors descobriran què va passar realment 30 anys enrere entre aquelles parets. Els dos fills petits de el matrimoni -Ichiro i Mamiya- van caure accidentalment dins de l'incinerador de la casa i van morir cremats vius. Mamiya és incapaç de superar el trauma i comença a segrestar nens, als que els treu la vida perquè els esperits dels seus fills puguin tenir companyia. Anys després, la casa va quedar embruixada amb l'esperit de la pròpia Mamiya, incapaç de perdonar-se a si mateixa, i dels petits. Una història que poc té a veure amb els rescats de princeses i altres afables proposicions de la 8 bits de Nintendo.
El gameplay de Dolça llar era el dels jocs de rol clàssics de l'època, amb combats aleatoris segons s'explorava la mansió, cada personatge tenia una habilitat especial i, atenció, quan un d'aquests era derrotat -hi havia fins a cinc protagonistes-, la seva mort era permanent en el joc, la qual cosa determinava els diferents finals als quals es podia accedir a l'completar l'aventura -hi havia fins a un total de cinc diferents-. Per descomptat, que el gameplay difereix de què caracteritza Resident Evil, Amb el qual es poden trobar punts en comú en altres aspectes.
Es diu que el primer joc de Resident Evil anava a ser un remake de Dolça llar, I així doncs, trobem certs paral·lelismes. Tots dos jocs tenen lloc dins d'una mansió enorme, ple de letals criatures i trencaclosques, on sobreviure és el principal objectiu d'aquests jocs. Tots dos arrenquen amb el jugador desorientat: tot i que tenen un punt de partida argumental definit, en un cas rescatar una unitat de forces especials i en un altre recuperar unes pintures, la trama canvia sobtadament a una situació de tensió.
En tots dos jocs podem trobar diaris o notes que ens aporten més informació sobre personatges o successos, ampliant la riquesa argumental de l'context. La famosa animació de la porta per als punts de càrrega de Resident Evil va ser treta directament de Dolça llar, Cosa que el mateix Shinji Mikami reconèixer. La mort dels companys afecta el final de joc: en Resident Evil passa exactament el mateix segons els personatges que vam aconseguir salvar. En tots dos jocs, hi ha puzles que resoldre amb freqüència. L'inventari també tenia un espai reduït, de fet era minúscul en Dolça llar: Tan sols dos espais, el que obligava a recórrer la mansió buscant objectes que es necessiten emprar en moments concrets de l'aventura. Això no va ser tan problemàtic en Resident Evil gràcies a un inventari amb més capacitat i als famosos baguls on emmagatzemar ítems.
Si sou fans del retro o de Resident Evil, Us recomano treure una mica de temps i tirar-li un ull a aquest Dolça llar, Un joc que, tot i haver vist la llum fa un quart de segle, segueix sent summament intrigant, exigent -era una altra època ben diferent a l'actual amb jocs plens de tutorials i ajudes- i un cartutx a què ràpidament traureu la substància de l' germen de l'survival horror.