Hi va haver un temps en què, per fer una feina escolar, no n'hi havia prou amb escriure a Google o consultar Wikipedia. Abans que l'internet d'alta velocitat arribés a totes les llars, hi havia un nom que va revolucionar l'accés al coneixement: Microsoft Encarta. Aquesta enciclopèdia digital va marcar un abans i un després en la manera com estudiants, professors i curiosos consultaven informació, especialment durant la dècada dels 90 i els primers anys dels 2000.
Encarta no només va canviar la dinàmica de cerca d'informació, sinó que també va suposar una fita tecnològica i educativa. Ja no calia navegar entre toms de paper ni anar a biblioteques: n'hi havia prou d'inserir un CD a l'ordinador i accedir a milers d'articles, imatges interactives, vídeos, mapes i fins i tot jocs didàctics. Però, què va passar amb aquesta enciclopèdia que va ajudar tota una generació? Per què va desaparèixer? I, sobretot, quin va ser el seu veritable llegat?
Microsoft Encarta: L'origen d'un gegant digital
Encarta va néixer d'un somni ambiciós de Microsoft a finals dels anys 80: construir una enciclopèdia digital que facilités l'accés al coneixement des de qualsevol ordinador. El projecte va ser conegut internament com Project Gandalf. Inicialment, Microsoft va intentar associar-se amb la prestigiosa. Enciclopèdia Britànica, però va ser rebutjada. Britannica no va voler canibalitzar el seu lucratiu negoci d'enciclopèdies impreses, que costaven més de 1500 dòlars i deixaven marges de benefici molt alts.
Després d'aquesta negativa, Microsoft va buscar altres alternatives i va trobar Funk & Wagnalls, una enciclopèdia més modesta però suficient per començar. La llicència no exclusiva dels seus continguts va permetre construir la primera base de dades per a la futura Encarta. Aviat, Microsoft també va adquirir drets de les enciclopèdies Collier's y New Merit Scholar de Macmillan, ampliant significativament els materials disponibles.
El debut d'Encarta: un nou estàndard de consulta
La primera versió d'Encarta va veure la llum el 1993, incloent-hi 25.000 articles, imatges, vídeos, mapes i fins i tot clips d'àudio. Funcionalitats com la cerca automatitzada, el suggeriment de paraules i la integració multimèdia van trencar amb els paradigmes de les enciclopèdies tradicionals. Tot i que el seu preu inicial de 395 dòlars va limitar el seu abast, Microsoft ràpidament va ajustar l'estratègia: va reduir el preu a 99 dòlars, va incloure Encarta en paquets de programari i la va distribuir juntament amb nous PC.
El resultat va ser un èxit indiscutible. Encarta es va posicionar com una de les eines educatives més influents del moment. Destacava per la facilitat d'ús, disseny atractiu i la possibilitat d'interactuar amb el coneixement mitjançant animacions, cronologies o visites virtuals. En la seva versió espanyola, apareguda el 1997 i recolzada per l'editorial Santillana, es va afirmar com una referència imprescindible a col·legis i instituts. Les eines educatives eren cada cop més demandades.
Microsoft Encarta com a símbol d'una era tecnològica
Durant la segona meitat dels noranta i principis dels 2000, Encarta va ser sinònim de cultura digital. Estudiants de tot el món podien fer treballs ràpidament gràcies al famós copy-paste, mentre descobrien continguts a través d'una interfície intuïtiva i innovadora. El CD-ROM (i després el DVD-ROM) es va convertir en un objecte preat que molts esperaven cada any amb ànsies per rebre la nova edició.
Encarta no es va limitar a la versió estàndard: Microsoft va llançar versions com Encarta Kids (La meva primera Encarta), Encarta Matemàtiques y Encarta Diccionari. Aquestes variants estaven dirigides a públics infantils, estudiants específics o necessitats lingüístiques. Fins i tot oferia cursos d'anglès en línia i jocs educatius que convertien l'aprenentatge en una experiència divertida. No obstant això, alternatives van començar a sorgir.
Un model comercial que va començar a ser obsolet
Tot i l'èxit, els primers símptomes de la crisi van començar a notar-se amb l'arribada d'Internet massiu.Encarta requeria instal·lació física, fins i tot en les seves versions online calia pagar una subscripció anual o comprar el CD complet per accedir a tot el contingut. En contraposició, començaven a aparèixer alternatives gratuïtes i globalitzades.
La gran amenaça va aparèixer el 2001: Wikipedia. Va ser fundada per Jimmy Wales i Larry Sanger com una enciclopèdia col·laborativa, gratuïta i d'accés immediat des de qualsevol navegador Encara que inicialment va ser criticada per la seva falta de rigor acadèmic, la velocitat d'actualització, el creixement exponencial dels seus articles i la gratuïtat la van convertir en una opció irresistible per a milions d'usuaris.
Microsoft Encarta davant el desafiament de Wikipedia
Microsoft va intentar contrarestar l'amenaça adoptant algunes mesures d'urgència. El 2000 va llançar l'edició en línia sota un model freemium: alguns continguts eren gratuïts, però per accedir al total es requeria pagament. A partir del 2005 es va permetre als usuaris suggerir actualitzacions d'articles, encara que estaven subjectes a una revisió editorial exhaustiva. Aquests canvis es feien en un context on les plataformes digitals transformaven l'accés a la informació.
El problema era estructural. Wikipedia oferia una comunitat oberta, on qualsevol podia aportar coneixement. Encarta, lligada a un model editorial i comercial, no va aconseguir adaptar-se a aquest nou paradigma. A més, la percepció de treballar “gratis” per a una empresa milionària, sense garantia de publicació, no motivava els usuaris a col·laborar.
Els darrers intents i l'inevitable desenllaç
Encarta va continuar llançant edicions anuals fins al 2009. La versió Encarta Premium 2009 va ser l'última i ja mostrava alguns signes d'esgotament: molts articles i vídeos rellevants havien estat eliminats sense explicacions.
Al març de 2009, Microsoft va anunciar la fi del desenvolupament i comercialització d'Encarta. Les raons van ser clares: el canvi en la forma d'accedir al coneixement, la supremacia de solucions gratuïtes com a Wikipedia i el descens inevitable en vendes. A finals d'aquell any, Encarta va deixar d'existir a tots els països excepte el Japó, on va aguantar fins al desembre.
La frustració va ser notable per a milions d'usuaris nostàlgics.Com recordava Bloomberg, l'article que informava sobre el tancament d'Encarta es va redactar… usant Wikipedia! Una ironia que sintetitza el canvi total de model i la derrota d'un gegant a mans de la col·laboració oberta.
Encarta en xifres i versions
- Contingut: En la seva màxima expansió, Encarta va arribar a tenir més de 68.000 articles en anglès i 43.000 en espanyol.
- Formats: Disponible en CD-ROM, DVD-ROM i versió en línia. Requeria Internet Explorer i era compatible només amb Windows.
- Idiomes: Es va traduir a múltiples idiomes, incloent alemany, francès, italià, neerlandès, japonès i portuguès brasiler.
- edicions especials: La meva primera Encarta, Encarta Kids, Encarta Diccionari y Encarta Matemàtiques.
Impacte a l'educació ia la cultura digital
Encarta va transformar la manera com nens i joves es van relacionar amb el coneixement. Va ser una eina democratitzadora que va portar la cultura general a milions de llars sense necessitat d'invertir en costos toms impresos. Va contribuir a popularitzar l'ús de l'ordinador als estudis i en va ensenyar a cercar, analitzar i sintetitzar informació.
A més, es va convertir en un símbol de la revolució digital a les llars durant els 90. Moltes famílies van adquirir el primer ordinador “perquè portava Encarta”, i va ser el primer contacte de molts estudiants amb els entorns multimèdia. Alguns fins i tot comparen el seu impacte amb què avui poden tenir plataformes com Wikipedia o Google en el procés educatiu.
Les estratègies de màrqueting de Microsoft també van jugar el seu paper: incloure Encarta als paquets de Windows, regalar-la amb ordinadors nous o convertir-la en part del paquet Microsoft Student va servir per penetrar encara més profundament al mercat educatiu.
Crítiques i controvèrsies
No tot va ser positiu: Encarta també va rebre crítiques pel seu biaix occidental, manca de contingut actualitzat i diferències entre versions regionals. Analistes com Robert McHenry, ex-editor en cap de Britannica, van acusar Microsoft d'adaptar els continguts en funció del mercat en lloc de fomentar una visió universal del coneixement.
A més, es va qüestionar la instal·lació de programari addicional no sol·licitat juntament amb Encarta, cosa que alguns van considerar una pràctica monopolística. També es va assenyalar que, en les últimes versions, la quantitat de continguts va disminuir sense previ avís, generant molèstia entre els usuaris que esperaven més per les compres anuals.
Fins i tot alguns dels seus intents per modernitzar-se com el bot de Windows Live Messenger que responia dubtes tipus “Encarta Respostes Instantànies” no van aconseguir tenir un impacte rellevant.
Encarta va ser més que una enciclopèdia: va ser una eina d'accés al coneixement que va marcar una generació completa.El seu llegat no es mesura només en nombre d'articles o en la quantitat de CD-ROM venuts, sinó en el record col·lectiu d'un producte que va permetre a milions descobrir el món amb un sol clic.
La seva desaparició simbolitza com la revolució digital pot devorar fins i tot els seus pioners si no aconsegueixen adaptar-se amb prou rapidesa. Comparteix la informació i així més persones sabran del tema.