Noruega està considerant una nova regulació que podria elevar el límit d'edat per accedir a xarxes socials a 15 anys, per tal de mantenir els menors allunyats de contingut inapropiat i de la influència dels algorismes de les grans plataformes tecnològiques. Actualment, el país té una restricció de 13 anys, però prop del 50% dels nens entre 9 i 11 anys ja utilitzen aquestes plataformes, el que preocupa les autoritats locals.
El primer ministre de Noruega, Jonas Gahr Støre, va admetre que serà una tasca complicada, però que el govern sent la responsabilitat d'intervenir-hi protegir els nens del “poder dels algorismes”. Støre va assenyalar que moltes xarxes socials estan sent mal utilitzades per la indústria, cosa que podria impulsar comportaments indesitjables entre els joves usuaris, que s'enfronten a constant exposició a contingut que no és adequat per a la seva edat.
La meitat dels nens ja accedeixen a les plataformes abans de l'edat mínima
Tot i el límit d'edat actual de 13 anys, un estudi recent va revelar que el 58% dels nens de 10 anys i el 72% dels de 11 freqüenten les xarxes socials, cosa que indica un problema estès. Les autoritats noruegues són conscients que molts menors aconsegueixen evadir la restricció actual sense més dificultats, i és per això que estan disposades a introduir un sistema de verificació d'edat més rigorós que impedeixi als nens accedir a aquests serveis il·legalment.
El govern també ha ressaltat la importància d'ajudar els pares a controlar més eficaçment la presència dels seus fills a les plataformes digitals. La ministra d'Infància i Família, Kjersti Toppe, ha mantingut diverses reunions amb famílies preocupades per l'impacte de les xarxes socials als petits de la casa. necessitat d'implementar mesures sòlides i comprensibles per a tothom.
Preocupació internacional: Austràlia i França també actuen
Noruega no és l'únic país que està prenent mesures per protegir els menors d'edat a l'entorn digital. Austràlia, Per exemple, ha anunciat la prohibició de l'accés a xarxes socials per a adolescents i nens més joves, sent una de les iniciatives més radicals. Tot i que el límit exacte d'edat encara no s'ha definit, s'estima que es podria ubicar entre els 14 i 16 anys.
Per la seva banda, França ha començat a provar-ne una prohibició de l'ús de telèfons mòbils a les escoles per a estudiants menors de 15 anys. Tot i que a Espanya també hi ha comunitats que limiten l?ús del mòbil. Però seguint a França, aquesta mesura podria aplicar-se a nivell nacional els propers mesos, apuntant a generar un entorn més sa i menys digitalitzat per als joves a l'espai educatiu.
El gran desafiament: com fer complir la llei
Tot i que la intenció de Noruega sembla clara, el gran interrogant és com el govern podrà garantir que es compleixi aquesta nova norma. Les xarxes socials han demostrat ser un espai difícil de controlar, especialment quan els nens aconsegueixen amagar la seva veritable edat. En aquest sentit, s'ha començat a discutir la possibilitat d'implementar verificacions d'edat més estrictes que incloguin la vinculació de comptes bancaris o la presentació de documents oficials didentitat. Tot i això, això presenta un desafiament addicional, ja que no tots els joves de 15 anys compten amb aquests recursos.
És probable que Noruega segueixi els passos de la Unió Europea pel que fa a la implementació de normatives més estrictes sobre la protecció de la infància a internet. Com que es tracta d'un país membre de l'acord Schengen, moltes de les regulacions europees podrien influir en les polítiques locals, cosa que facilitaria la creació d'un entorn digital més segur per als menors.
Una mesura que busca protegir els menors davant del poder dels gegants tecnològics
El principal objectiu darrere aquesta nova llei és salvaguardar els nens del contingut nociu al que es poden veure exposats a les xarxes socials. Støre va subratllar que, malgrat que les xarxes socials poden ser útils per generar comunitat entre els joves, el seu funcionament moltes vegades està dissenyat per prioritzar la interacció per sobre de la seguretat, cosa que pot tenir conseqüències a llarg termini en el desenvolupament emocional dels menors.
Tot i que encara no hi ha una data exacta per a la implementació d'aquest canvi, les autoritats noruegues han mostrat el seu compromís per tirar endavant aquesta mesura, tot i reconèixer les dificultats que implica. La ministra Toppe ha emfatitzat la importància d'oferir als pares eines clares per limitar l'ús de xarxes socials per part dels fills, de manera que les famílies puguin prendre decisions informades respecte al mateix temps que els menors passen en línia i el tipus de contingut que consumeixen.
Noruega està cada cop més a prop de realitzar canvis dràstics en la regulació de l'accés a les xarxes per part dels joves. Aquesta mesura, acompanyada d'altres a nivell internacional, representa un pas ferm en l'esforç global per generar un entorn més segur i controlat per als nens a internet. Les autoritats es preparen per a una “batalla costa amunt”, però segueixen convençudes que elevar el límit d'edat per accedir a xarxes socials és el camí correcte per assegurar el benestar digital de les properes generacions.