Guns of the Patriots va ser un comiat en tota regla als personatges més llegendaris de Metall Gear Solid que vam conèixer des d'aquella inoblidable incursió en Shadow Moses a la vella PlayStation. Justament, i tot i els avisos reiterats del seu creador, que sempre assegurava amb cada Metall Gear de torn que anava a ser l'últim, aquest El dolor fantasma sí que és un veritable adéu amb la ruptura i posterior amarga marxa de Hideo Kojima de Konami.
Però aquest no és un exercici de nostàlgia, més aviat de goig per un lliurament que aprofundeix en la jugabilitat més que mai, i que a l'contrari del que va succeir amb l'exclusiu Guns of the Patriots, Metall Gear Solid V: The Phantom Pain no ha fet discriminació de plataformes i està disponible tant per a consoles de la passada generació com de l'actual.
El dolor fantasma es planta davant de l'jugador amb una presentació a la qual no estàvem habituats en els Metall Gear Solid tradicionals de sobretaula: tindrem un bast escenari que explorar i en el qual estaran repartides tant les missions principals que desenvolupen la trama -unes 50-, a més de tasques secundàries. Això sí, no faltaran les kojimadas, segell inconfusible del seu creador, mentre que a l'essència de l'espionatge tàctic -que roman inalterada- s'afegeixen més requisits per superar els objectius com realment ho faria un veritable Snake: Estudiar les posicions enemigues, marcar emplaçaments claus o decidir si atacar de dia o de nit, seran decisions que amb cada partida es tornaran pura rutina.
A més, certes missions poden tornar a repetir-se, però els paràmetres d'aquestes es tornaran cada vegada més exigents, obligant a el jugador a prendre decisions creatives per abordar-les. D'aquesta manera, el desenvolupament ja no resulta tan lineal i podem invertir temps i recursos en millorar la Base de la mare, La nostra base d'operacions. Malgrat que el mapejat és unes dimensions generoses, de vegades ens toparem amb sectors que són autèntics erms i la veritat és que xoca, doncs desprenen la sensació no només de buit, sinó d'incomplet.
Els que estan habituats a la saga Metall Gear Solid tenen present que cada joc es troba atestat de llargues seqüències cinemàtiques que ens narra la història, sempre amb un paper tan destacat en la saga i que molts detractors han criticat. En aquesta ocasió, Metall Gear Solid V: El dolor fantasma no compta amb un metratge tan extens, de fet, la major part de les escenes àlgides es troben repartides entre en pròleg -Terra Zeroes- i el final de el joc que ocupa aquesta anàlisi. I ull, us recomano no perdre els continguts d'algunes cintes de casset, ja que aporten dades veritablement crucials. Finalment, sobre aquest aspecte, he de dir que la trama no arriba a el nivell èpic d'altres capítols, com Menjador de serps o Guns of the Patriots: En El dolor fantasma sembla que s'ha invertit més esforç en l'experiència jugable.
A nivell tècnic, el Motor Fox despunta en detalls com els efectes de llum, mou el joc a 60 frames per segon i ho fa córrer a una resolució de 1080p en els sistemes d'última generació. Pel que fa a la versió per a les veteranes PlayStation 3 y Xbox 360, A més de les evidents diferències visuals, el port va a 30 fps -amb caigudes en els moments de més càrrega poligonal- ia una resolució màxima de 720p. Però no ens portem a engany, que malgrat els anys d'aquestes consoles, el resultat aconseguit en les mateixes fa de Metall Gear Solid V: El dolor fantasma tot un miracle tècnic per al maquinari d'una generació passada. En l'apartat sonor, el més grinyolant és la veu de Kiefer Sutherland doblant Serp verinosa, Quan ja portàvem llargs anys habituats a el característic to de David Hayter.
Comptat i debatut, Metall Gear Solid V: The Phantom Pain és el capítol de la saga que ofereix l'experiència jugable més profunda i rica, encara que en l'altra cara de la moneda, es troben certes missions poc inspirades, una narrativa no tan excitant i una història sense la memorable èpica d'altres lliuraments, i aquests punts, tractant-se d'un Metall Gear Solid, Cal tenir-los molt en compte, especialment si ets un fan recalcitrant de l'obra de Kojima. Aquest El dolor fantasma, Més que seqüela de Guns of the Patriots, S'ha d'interpretar com una evolució del que va ser Caminant per la pau per la ja oblidada PSP de Sony, I amb tot, es tracta d'un dels videojocs més atractius que podreu jugar en aquest 2015.
NOTA setembre