Tot i les estretes i fructuoses relacions que va mantenir amb Microsoft en el passat, Bungie decidir deixar-se anar de la mà i tirar a caminar sola, sabent que el seu bon fer amb la saga Halo era una carta de recomanacions que li anava a ser suficient per trobar ràpidament a un nou company de viatge. I aquí va entrar en joc Activision, A qui no li va faltar temps per signar un contracte amb Bungie amb l'objecte de crear una saga que hauria de durar fins a deu anys.
Quan es va formalitzar l'anunci de Destinació, Molts van ser els que esperaven que aquest es convertís en un successor espiritual de Halo amb tints de RPG, en un vast univers ple d'aventures i possibilitats. Hem hagut d'esperar fins a la culminació de el lent desenvolupament d'aquest primer lliurament que, a la fi, està entre les nostres mans, encara que ara ens assalta la qüestió: ¿ha valgut la pena l'espera? T'ho expliquem en la nostra anàlisi.
Després de provar-ho, les sensacions que Destinació ha deixat en mi no han estat plenament satisfactòries. No hi ha dubte que l'aposta de Activision ha estat arriscada, tot i comptar amb el treball d'un prestigiós estudi després de les línies de codi de el joc. Els aires de grandesa amb què l'editora ha envoltat a Destiny i la inversió en publicitat, no posen pedaços, sens dubte, les mancances de el joc. I parlant de nombres, perquè us feu una idea de l'envergadura de el projecte, Activision destinar fins 500 milions de dòlars a la mateixa -GTAv va tenir un pressupost de 265 milions de dòlars-, però ull, que d'acord a Pete Parsons de Bungie, El desenvolupament en si de Destinació no va comptar amb tal quantitat, i tirant d'aquell suposat contracte que es va filtrar, serien 140 milions amb els que van comptar els creadors de Halo per elaborar el programa, mentre que els 360 restants haurien anat a engreixar la maquinària de l'màrqueting. Cal destacar que el llançament de el joc s'ha convertit en un èxit i que, justament, en tan sols 24 hores, Activision s'ha embutxacat 500 milions de dòlars per les vendes directes de Destinació.
La manera campanya no compta amb una trama realment complexa o mínimament absorbent: no és més que una arquetípica història de ciència ficció amb viatges interplanetaris i d'herois i vilans lluitant pels seus estendards. I si us parlo de durada, pot ser que alguns us tireu les mans al cap i el tachéis d'impossible, però a la partida registrada he pogut comprovar que amb poc més de 6 hores he pogut posar fi de males ganes a una història insulsa. És clar, ara és quan molts em diran que realment el bloc central de el programa i el que pot brindar les desenes d'hores de jugabilitat és la manera multijugador, i raó no els faltarà, però tot i seguint havent peròs importants.
El més preocupant, sens dubte, és la falta de contingut. Hi haurà diferents formes de rejugar àrees de el joc, però ens limitem a tasques repetitives -ir d'un punt a un altre a matar enemics- i revisitar els mateixos escenaris cop i un altre, i això, en un programa amb grans pretensions i que pretén unir dos gèneres en un, FPS amb MMO, juga totalment en contra seu. Ull, que aquí tenim els Borderlands, Amb un plantejament jugable que es mou en la mateixa línia, però caixa de canvis es va molestar a embotir de descarregables i continguts als seus programes, especialment a la segona entrega -encara que molts, i sent un encertat diagnòstic, es van sentir asfixiats amb tant dlc i haver de afluixar la targeta de crèdit cada dos per tres per esprémer a l'màxim el joc pel qual ja van pagar les seves desenes d'euros el dia de llançament-.
Tenim quatre zones: Terra, Lluna, Venus i Mart, amb 19 missions de campanya i 5 d'assalt -només accessibles via cooperatiu-. També tenim incursions d'exploració i quatre modes de multijugador competitius. També tenim tasques secundàries, com contractes, eslomarnos per aconseguir noves armes, fins i tot intentar superar l'aventura usant en tres partides diferents als tres diferents personatges -encara que les seves diferències gairebé són anecdòtiques i hem de cuidar les pujades de nivell, ja que són imprescindibles per poder acabar amb alguns enemics-. Pot sonar a molt per fer, però no us penseu que serà alguna cosa fresc i no puc imaginar-me les cares de molts quan arribin a zones i escenaris tancats amb murs invisibles que, amb tota probabilitat, deixaran de ser territori verge quan paguem el preu de l'dlc de torn que ens servirà com a passaport per endinsar-nos i explorar al nostre gust.
Com deia, massa reiteratiu, limitat i sense veritables al·licients com per estar dedicant llargues sessions de joc: ¿de debò creuen que estaré perdent temps repetint missions o recol·lectant herbes per poder comprar una millora d'una arma o fins a una capa i tornar a passar-me de nou una mateixa zona que ja hauré explorat un parell de vegades? També cal esmentar altres detalls, com una IA no gaire prodigiosa i situacions on ens topem amb durs caps finals que compten amb barres de vida d'una extensió poc desitjable, que t'empeny a la necessitat de comptar amb un col·lega o diversos per poder superar aquest escull i que amb el nivell d'intel·ligència artificial de què us parlava, tampoc cal ser un veritable estrateg per vèncer a aquests enemics-. I respecte a les races, poques i res variades, topant-nos amb onades d'enemics clònics, on un més dur que un altre ve representat per un color més cridaner i fins podem veure que alguns modelatges s'han agegantat per tenir un cap de torn sense més.
A nivell de control, com es podria esperar i no d'una altra manera, Destinació és pur Halo. Pel que fa a sistema RPG, tenim un arbre d'habilitats limitat a la mínima expressió pel que fa a personalització. És cert que cada personatge té les seves habilitats característiques, però no marquen una diferència molt radical que determini que usem un o altre, ja que a l'hora de la veritat, podem usar-los pràcticament de forma indistinta. Artísticament, els dissenys futuristes no són reprotxables, en absolut, però sí resulten en la seva major part una miqueta genèrics, és més, fins de vegades tindrem algunes visions que ens portaran records de les aventures de l'comandant Shepard, encara que no precisament dels moments més èpics -justament un altre dels ingredients absents en Destinació: Passatges legendarios-. A nivell gràfic resulta una mica irregular la posada en escena, amb algunes textures i detalls que semblen impropis de què hauria de ser un dels abanderats de la nova generació de videojocs, encara que tenint en compte el vast escenari, podem ser una mica benèvols i aixecar la mà. A la bso es nota la bona feina de Martin O'Donnell, Qui sembla que no repetirà en la direcció de so després de la seva marxa de Bungie, I respecte a l'doblatge, les pesades veus de sempre. Va rematar amb el detall addicional que se'ns demanarà estar sempre en línia i que un tall de la connexió farà fora el trast l'esforç invertit després de l'últim desament automàtic.
Destinació resulta un peculiar híbrid entre Halo y Borderlands, Que tracta de reunir en una sola experiència algunes de les característiques més singulars d'aquestes franquícies. No obstant això, Bungie no ha sabut crear un joc èpic, molt menys trencador i que encaixa dins de l'conformisme en molts apartats. És més, sense mossegar-me la llengua, m'atreveixo a dir que l'enrenou muntat aquests dies al voltant de el joc ha estat més una resposta a l'màrqueting que a el mateix programa en si.
La campanya resulta curta i el contingut de el joc ràpidament es torna escàs i repetitiu, tot i saber que la veritable experiència arriba a través de la manera en línia, i arribats a aquest punt, tingueu present que necessiteu una subscripció activa de Xbox Live Gold -en el cas de Xbox Un y Xbox 360- O PlayStation Plus-per PlayStation 4, a PS3 no és necessari-. Certament, ara no resulta molt atractiva la proposta de Destinació, Potser, en el futur, amb els plans de contingut descarregable sobre la taula -la qual cosa suposarà sagnar més la butxaca de l'usuari-, pugui ser més interessant explorar la galàxia al costat dels vostres aliats.
NOTA FINAL MUNDIVJ juliol